Així les substitucions cobriran només la part horària essencial corresponent a les activitats lectives amb alumnes

A partir de l’1 de setembre de 2012, la jornada del professorat interí docent nomenat per a la substitució transitòria dels funcionaris titulars del lloc de treball,

El nomenament del personal docent en substitució de funcionaris tindrà horaris de treball inferiors als establerts amb caràcter general, d’acord amb el previst a l’article 104.4 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, per aconseguir una utilització dels recursos humans i econòmics disponibles més ajustada i eficaç.

Així les substitucions cobriran només la part horària essencial corresponent a les activitats lectives amb alumnes (activitats docents amb grups classe, activitats de suport i d’atenció a la diversitat) i altres activitats complementàries, sense incloure-hi en la jornada setmanal de presència al centre dels professors substituts les reduccions lectives de direcció i coordinació dels titulars, les tasques de vigilància i esbarjo dels alumnes d’educació infantil i primària ni, en el cas del professorat de secundària, les guàrdies i altres vigilàncies.

La jornada lectiva del substitut docent es completarà amb la part corresponent d’activitats complementàries, en proporció a les activitats lectives que tingui assignades el professor substitut, segons les següents ràtios:

• educació infantil i primària: 1,44 que equival a 26 minuts d’activitats complementàries per cada hora lectiva setmanal;

• cos de mestres en educació de persones adultes: 1,47 que equival a 28 minuts d’activitats complementàries per cada hora lectiva setmanal;

• cossos d’ensenyament secundari; 1,62 que equival a 37 minuts d’activitats complementàries per cada hora lectiva setmanal.

Final de curs

Final de curs

http://epaper.lavanguardia.com/epaper/viewer.aspx

AMB l’acabament del curs escolar a Catalunya, gairebé un milió tres-cents mil alumnes d’educació infantil, primària, ESO i batxillerat han deixat les aules fins al pròxim 12 de setembre. Són gairebé el 20% de la població catalana i, sens dubte, la reserva més valuosa de futur. El país depèn de la qualitat de l’ensenyament que la nostra societat adulta sigui capaç de donar als seus nens i nenes i als seus joves, si entenem l’educació no només com un dret indiscutible, sinó també com una inversió. Per això els gairebé tres mesos de vacances que ara comencen estaran plens de feina per als alumnes, per al professorat, per a les administracions i, sens dubte, per a les famílies.

En aquest curs que ha acabat, no hi han faltat les dificultats de tota mena, en una conseqüència directa de la caiguda del pressupost assignat al Departament d’Ensenyament, que entre el 2010 i el 2012 ha baixat un 13% i s’ha situat al nivell del 2007. S’han retallat salaris, les partides per a despeses corrents s’han reduït, així com les aportacions a les beques menjador, que s’han arribat a pagar amb retard, cosa que ha causat seriosos problemes a una colla de famílies i d’escoles. Tot i així, el sistema educatiu català ha escolaritzat 100.000 alumnes més, mentre es treballa ja per millorar la formació dels futurs docents a les universitats reformant l’accés a la carrera d’Educació i amb més hores de classe en matèries bàsiques, com les matemàtiques a l’ensenyament secundari i la lectura a primària.

Però si el curs que aquesta setmana ha acabat ha estat complex i ple de dificultats, ja que evidentment el clima a les escoles i instituts no s’ha escapat de les turbulències de la crisi, el que ve no serà pas més senzill. És previsible que les retallades en el sector i l’esforç per sostenir-lo i desenvolupar-lo seran més grans. El decret recentment aprovat pel Ministeri d’Educació obligarà a augmentar la jornada lectiva dels professors i farà pujar el nombre d’alumnes per aula, aspectes que poden repercutir en la qualitat de l’ensenyament i en la contractació de professorat interí per cobrir baixes. La formació professional en els cicles superiors deixarà de ser gratuïta i els alumnes hauran de pagar 360 euros a l’any.

Tot això tindrà conseqüències. No podem caure en la ingenuïtat de pensar que l’austeritat econòmica aplicada a les aules no tindrà cap efecte per a la qualitat de l’ensenyament, però precisament per minimitzar aquestes repercussions cal un esforç encara més gran de l’administració, dels professors i de les famílies.